A finals del S. XVIII, a Espanya, l’educació bàsica no era obligatòria. En aquest ambient era encara menys quotidià que algun nen sord anés a l’escola, perquè la societat pensava que els sords no eren capaços d’aprendre res, i que per tant era impossible ensenyar-los res.
Joan Albert i Mart i va buscar nens sords i va començar a fer-los classes de 3 hores en una habitació molt petita. Més endavant, el dia 4 de Febrer de 1800 se li va concedir la sala del "Saló de Cent". L’Ajuntament no creia que els nens sords poguessin aprendre i els va fer un examen per a comprovar-ho, els alumnes sords van obtenir unes notes molt elevades.
El 1806 es torna a obrir l’escola, però amb un altre sacerdots al cap: Salvador Vieta, ja que Joan Albert va marxar cap a França. L’escola s’obria i es tancava segons els professors que hi havia.
A l’escola nomes s’ensenyava a escriure, llegir ... coses molt elementals. Al llarg del temps aquest programa es va anar completant amb altres assignatures.L’any 1843, l’ajuntament cansat del funcionament intermitent de l’escola, va obrir definitivament l’escola Municipal de Sordmuts.
Des d'aquesta data l’escola ha patit diversos canvis, per exemple al 1991 es va convertir en un centre de recursos per l’alumnat sord, amb el nom de CREDA Pere Barnils, on s’ensenya un ensenyament bilingüe.
Joan Albert i Mart i va buscar nens sords i va començar a fer-los classes de 3 hores en una habitació molt petita. Més endavant, el dia 4 de Febrer de 1800 se li va concedir la sala del "Saló de Cent". L’Ajuntament no creia que els nens sords poguessin aprendre i els va fer un examen per a comprovar-ho, els alumnes sords van obtenir unes notes molt elevades.
El 1806 es torna a obrir l’escola, però amb un altre sacerdots al cap: Salvador Vieta, ja que Joan Albert va marxar cap a França. L’escola s’obria i es tancava segons els professors que hi havia.
A l’escola nomes s’ensenyava a escriure, llegir ... coses molt elementals. Al llarg del temps aquest programa es va anar completant amb altres assignatures.L’any 1843, l’ajuntament cansat del funcionament intermitent de l’escola, va obrir definitivament l’escola Municipal de Sordmuts.
Des d'aquesta data l’escola ha patit diversos canvis, per exemple al 1991 es va convertir en un centre de recursos per l’alumnat sord, amb el nom de CREDA Pere Barnils, on s’ensenya un ensenyament bilingüe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada